jeudi 27 novembre 2008

Eth ors 2 : 10 questions sus eth ors

Quan discutam sus eth problema deth ors, sovent que'ns mancan argument entà contrar eths deths opposants. Aquestes qu'an hèra arguments sovent faus. Que'vs propausi quauq'uns que son esficacs.

- Perqué protegir eth ors ? Eth ors a que serveish ?

Eth ors qu'ei un simbòl deras Pireneas ath niveu naturau e tanben culturau.
Eth ors qu'appartie ath patrimoni historica e culturau.
Qu'ei un indicator dera santat des meilòc naturau deras Pirineas. Qu'a era sua plaça en eth ecosystema dera montanha com tots eths autres animaus.

- Que minga eth ors ?

* 50 % vegetaus, ierbas, 30 % fruts petits, 8 % insectes, 12 % animaus

Eths ors slovenas tanben 75 a 80 % vegetaus.

- Eth ors un danger tà eth omi ?

Eth ors, maugrat era sua talha, qu'ei rarament dangeros entath omi :
* hèra discrèt e nocturna, eth contact dab omis que son raras
* placida e pauruc qu'ataca sonque en occasions raras
desempush eth debut deth segle 20 que contan mens de 10 atacas conegudas dens eras Pyreneas e shens nhafra.

Eth contacte fisica qu'ei hèra rara, tanben dab fumèlas en tot protegir eths lors petits

Que cau brembar-se qu'eths cèrvis, sanglars, vipèras, vèspas, abelhas...e sustot cans provòcan numerós nhafrats e morts.



- Eth ors, un dangèr entath pastoralisme ?

Eths damnatges deths ors representa 0.03 % deths tropeths. Aquestes domaus que's hornen aths problemas deth pastoralisma actuau (malaudias, accidents, eras pertas devuts aths cans,epidemias...), cajuda deths arrevengut, necessitat dera pluri-activitat,...
Eth ors n'ei pas, de segur, eth problema principau.


- Ua cohabitacion deth pastoralisme dab eth ors ?

Era cohabitacion qu'ei possible. Que coneishem exemples de cohabitacion en Italia (Abruzzes, en Spanha (Monts cantabricòs), en Jugoslavia, en Romania, en Slovaquia, en Slovania,....
En aqueths dus darrers pais que i a sus ua superficia tan grana coma eras Pirineas mes de 1000 ors e tanben eslhevaires.
Que cohabitan tanben dab eths lops...

- Eth ors que pod ajudar eth pastoralisma ?

E òc !
Eras mesuras que accompanhan eth programma ors que permeten de melhorar eth tribalh deths eslevaires : ajudas entà emplegar aulhèrs, construccion o reparacion deras cabanas, heliportatges, cans de proteccion, valòrisacion commerciala e toristica...

Qu'ei de dòu, qu'eths eslevaires arrefusan tots o partit d'aqueras mesuras. Que's senten "collaborators"...

- Eth ors còsta car ?

Eth programme ors que còsta de cap a 1 million d'euros.
66 % qu'ei utilisat entàth pastoralisma (veger dessus. Que n'i a pas sonque 7 personnas que tribalhan sus eth dossièr (shens comptar eths aulhèrs).

Un an de proteccion deth ors (0.02 € per françes) qu'ei eth còst d'amenagement d'un Punt redon o 8 km d'autorouta !
Que cau brembar-se qu'ei budget dera PAC enta era França qu'ei de 27 milliards d'euros per an !!!

Eth ors que còste 0.04 € per actiu françes.



- Eths deras Pireneas non volen pas deth ors ?

Dab eth sondatge realisat en 2003 per l'IFOP entà eth ADET, Pais deth Ors e eth WWF, 86 % deths montanhòls pirenencs que consideran qu'et ors hé partida deth patrimoni.

58 % que son favorables ta eth renforcament de populacion.


- Tots eths aulhèrs que son opposats ath ors ?

Que i a ua majoritat q'aulhèrs e eslevaires opposats e sovent de faiçon hèra hòrta aths ors.
Mes que coneishem quauqu'uns qu'acceptan era sua presencia e eths sues damatges.
D'autes que son conscients qu'eth ors n'ei pas eth principau problema deth pastoralisma e que comprenen qu'eras ajudas que son ua chança.
Malhurosament que prefieran sovent cara-se enta non pas arriscar tornas o venjanças deths vesins.

Ua associacion qu'exista tanpauc : era association enta era cohabitacion pastorale (ACP).

mercredi 26 novembre 2008

Castanhas 3



Entà transformar eras castanhas que cau eishuga-las. Qu'utilisi ua metoda utilisada de faiçon tradiconau dens eras Cevennas o en Còrsa : eras castanhas sont hicadas sus ua cleda. Un poèla de lenha deths berois que cauha nueit e dia pendent 3 setmanas.

Apres que pòdi las pelar dab eth pisaire e eth ventaire. Eras castanhas peladas que serveihen a her eths mié products :

haria de castanha
confitura
castanhas ath naturau
còca aras castanhas e chocolat







Eth rolegui fabricacion maison

mardi 25 novembre 2008

eth tribalh dera castanha 2

Qu'ei quasi acabat de castanhar aquera annada. Uei dab era neu qu'ei drin de temps entà seguir era presentacion deth tribalh deras castanhas.




Qu'amassi eras castanhas dab hialats hicats en seteme.
Que cau eishartigar hèra plan entà non pas arrueinar eths hialats quan los tiran.



Qu'ei investit tanben dens un desperrocader (une ébogueuse). Aquèra maquina permet de desperrocar, (tirar eths peròcs deras castanhas). Que tria tanban eras huelhas e arrams petits.
Ua bona annada, un òmi sol que pòt amassar en ua jornada mes de 200 kg de castanhas dab eths hialats hicats ath sòu (mes d'aquo quan son hicats ligats a un metre deth sòu).
Aquèth an, que i a pòc de castanhas e sustot era huelha qu'a cajuda hèra doriva : quan recolti 125 kg que sòi content. Si coneishetz un paisan que non se planh pas....




Dab eth desperrocader, que podi calibrar eths fruts ara fin de jornada. Que cau sonque cambiar de clèda.
Qu'ei besonh de 3 calibras :
- eras beras entà vener sus eths marcats de pais o entà eth marcat de gros.
- eras mejanas entà her grilhar sus eras hèiras
- eras petitas entà eishugar tà era transformacion

Aquèra maquina qu'esto inventada per un paisan deras Cevennas. Tot eths sues vesins qu'an volevan ua, donc a commençat a la fabricar pendant eth ivern. Adara que produit ua trentena de desperrocader per an (Canepa Segade 30 Malons)